THE LAND DOWN UNDER

Viatjar obre la ment si es va amb la predisposició adequada. Canviar d’aires i visitar un col·lega sempre m’ha semblat una de les experiències més enriquidores que hi ha a nivell professional, igual que rebre col·legues que visiten, bé siguen llicenciats o estudiants. Trobe molt interessant veure com altres fan les coses, quines tècniques utilitzen i per què, i sovint després d’una estància amb un altre veterinari torne carregada d’idees i canvis que milloren substancialment la meua feina.
En gener de 2007 vaig agafar una excedència al treball per viatjar a Austràlia i fer estàncies profesionals (i una mica de turisme) durant dos mesos i mig. Poder veure les especies que havia atès com a veterinària (cacatues, roselles, pitons, el peix pallaso…) al seu medi natural va ser una experiència meravellosa. A més vaig poder canviar de registre, ja que durant un mes vaig fer pràctiques a una clínica on sobretot es visitàven rèptils i aus i durant un altre mes vaig estar a un santuari on només hi havia espècies salvatges australianes. Vaig tornar a casa plena d’experiències profesionals i vitals meravelloses, vaig conéixer gent interessant de tots tipus, i vaig tenir l’ocasió de treballar amb animals que, com l’equidna, l’ornitorrinc o el diable de Tasmania, només havia vist en llibres i documentals.
Deu anys després, un dels veterinaris de qui vaig tenir l’honor d’aprendre, Bob Doneley, ve a Espanya a compartir els seus coneixements, dins l’àmbit de la reunió científica del GMCAE. Dissortadament ja no queden places per a les pràctiques, però anime a tots els meus companys a apropar-se a León a escoltar a un ponent que no tindràn massa ocasions d’escoltar per aquestes latituts… encara que tampoc és mala idea fer una escapadeta a les antípodes per veure’l, jo us ho recomane.
No Comments

Post A Comment