q
Neus Morera | VULL SER VETERINARI/A D’EXÒTICS…
16236
post-template-default,single,single-post,postid-16236,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,side_menu_slide_with_content,width_470,qode-theme-ver-16.4,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.5,vc_responsive

VULL SER VETERINARI/A D’EXÒTICS…

VULL SER VETERINARI/A D’EXÒTICS…

… per on comencem?

Per ser veterinari d’exòtics primer cal ser veterinari i després s’ha d’iniciar un camí que no acaba mai de formació i actualització, que pot frustrar a algunes persones però que per mi és un dels aspectes més estimulants d’aquesta especialitat.

Obviament, el primer que cal fer és graduar-se veterinaria. A l’estat espanyol hi ha 10 facultats públiques on es pot cursar el grau de veterinaria i 3 de privades, i la majoria ofereixen formació en animals exòtics. En algunes hi ha l’assignatura completa i en altres seminaris o algunes classes. Així doncs, en el millor dels casos parlem d’una sola assignatura en tot el currículum.
Màsters: Actualment s’imparteixen cinc màsters a nivell nacional, tots a Madrid. Quatre són privats, i s’imparteixen en cap de setmana; el cincquè s’imparteix entre setmana, i està organitzat per la Universitat Complutense de Madrid. Si t’interessa aquest tema, en el proper post parlarem més sobre ell.
La diplomatura: Si busques una especialització reglada en medicina de mamífers exòtics, aus o rètpils, tens l’opció de fer una residència. Les residències només s’oferten en centres on hi ha un diplomat i el col·legi europeu o americà de l’especialitat ha aprovat el programa. Per convertir-se en diplomat en l’especialitat cal fer la residència i aprovar un examen.
Les pràctiques:  Actualment, fora de l’àmbit universitari o dels màsters és molt difícil fer pràctiques en centres veterinaris en Espanya. A l’estranger sol ser més fàcil. Pots consultar el web del centre que t’interesse, perquè potser tenen algun tipus de programa establert per veterinaris visitants (habitual a universitats i centres grans), o bé pots escriure un correu electrònic al veterinari amb qui t’agradaria fer pràctiques. A mi m’ha funcionat sempre.
Els congresos i els articles:  És la manera en què els científics compartim els nostres coneixements i experiències, així que no s’ha de deixar d’anar i de llegir mai!!! El camp dels animals exòtics és especialment delicat en aquest aspecte, ja que hi ha moltes coses per descobrir i descriure, i sovint coses que es donàven per sabudes es revisen i canvien, així que llegint el que es publica i acudint als congresos nacionals i internacionals facilita estar al dia.
Associacions, fòrums, etc de veterinaris d’exòtics: Existeixen nombroses associacions i fòrums, d’àmbit nacional i internacional, on es pot compartir informació i aprendre dels altres companys. Algunes associacions, com ara AVEPA o WAVMA, , tenen un sistema que acredita l’especialització dels membres que demostren una sèrie de competències.

I tu, com has arribat a ser veterinari/a d’exòtics? T’agradaria saber més d’algun d’aquests punts? Deixa’ns un cometari al final del post!

No Comments

Post A Comment