DESFENT MITES: BOLA DE PÈL (I)

Per fi, lectores i lectors, s’han acabat les vacances i ha tornat l’escola amb la seua beneïda rutina. Per fi puc tornar al blog i reprendre la secció que més comentaris ha generat fins al dia d’avui: Desfent mites. I comence amb el més gran de tots, la bola de pèl, que necessitarà dos parts: una que qüestiona la seua existència com a malaltia i una altra que analitza la seua prevenció.

MITE

Els conills mengen pèl quan s’empolainen (“se acicalan”, en català, gràcies a Jaume Martorell per la informació). Aquest pèl a vegades s’acumula excessivament i forma una bola compacta (tricobezoar) a dins l’estòmac dels conills que els causa dolor i pot arribar a produir la mort.

FETS

  1. Els conills mengen pèl quan fan s’empolainen, i de fet, tots els conills silvestres tenen més o menys quantitat de pèl a l’estòmac, segons les troballes de la Dra Frances Harcourt-Brown. Per aquest motiu es dedueix que deu de ser fisiológic que els conills tinguen pèl a l’estòmac.
  2. Amb una dieta rica en fibra (pertant similar a la natural), i una hidratació adequada aquest pèl transita pel tub digestiu i és expulsat amb les femtes.
  3. Hi ha races, com el conill d’angora, amb un pèl especialment llarg, que pot tenir més dificultat per transitar pel digestiu; també ocorre que en captivitat, amb les condisiones de temeratura i fotoperiode en què viuen els conills mantinguts a dins de casa, la muda s’eternitza, de manera que probablement la quantitat de pèl que un conill-mascota ingereix en les ciutats espanyoles és molt major que la que que ingereixen els conills del camp anglès.
  4. L’estasi gastrointestinal o hipomotilitat intestinal o, com recentment s’ha proposat, la síndrome gastriontestinal del conill (RGIS en anglès, per rabbit gastrointestinal syndrome), resumeix el conjunt de símptomes i signes clínics que, sovint sense cap causa directa clara, provoquen alteracions en la motilitat gastrointestinal del conill. Una de les primeres conses que ocorren quan s’afecta la motilitat gastrointestinal dels conills (excepte en cas d’obstrucció a la eixida de l’estòmac) és que el contingut gastrointestinal (i l’animal sencer) tendeix a deshidrartar-se, pel que a la palpació es nota una massa densa a l’estòmac.
  5. El pèl de l’estòmac pot provocar l’obstrucció de l’intestí, normalment quan hi ha una muda molt forta, però per una boleta, no una bola. Açò és una emergència que en alguns casos acaba en cirurgia. Per una altra banda, l’acúmul de pèl (fisiològic) compactat de forma secundària a un RGIS (patològic) i que no respón a tractament mèdic, s’hauria d’eliminar de forma quirúrgica. Segons l’estudi retrospectiu que Pignon i col·laboradors presentaren al congrès de l’AEMV en 2017, el pronòstic d’aquestes intervencions és prou dolent, com cap esperar.

CONCLUSIONS

Es cert que a l’estòmac dels conills hi ha pèl, i també que aquest pot ser un problema, bé perquè es produisca una obstrucció intestinal o bé perquè, després d’un episodi d’hipomotilitat gastrointestinal, s’ha comptactat.
No és cert que existisca una malaltia primaria del conills que siga “la bola de pèl”, com qui diu la mixomatosi, no es pot diagnosticar una “bola de pèl”.
Es pot prevenir quelcom que no és una malaltia? ho intentaré avariguar en la propera entrega… i…

Calarà el nom de síndrome gastrointestinal del conill o he sigut massa agossarada amb la traducció? Algú escriurà SGIC als seus historials o continuarà triomfant la “bola de pèl”?

No Comments

Post A Comment