Nova variant del virus de la malaltia hemorràgica del conill

L’any 2010 es va identificar a França una nova variant de la malaltia vírica hemorràgica, RHDV2 o RHDVb, que ràpidament es va propagar per tota Europa. La vacuna de la malaltia vírica hemorràgica que sempre s’havia utilitzat no protegia de manera efectiva front a aquest virus, i a la zona de Barcelona vàrem lamentar algunes morts de mascotes. Actualment el virus s’ha detectat a illes com les Canàries, i llocs tan llunyans com Austràlia o Canadà. La transmissió del virus és igual que RHDV1, per contacte directe amb excrecions i secrecions, per vectors i per fòmites.

La patogenicitat d’aquest virus no està massa clara: segons estudis epidemiològics és menor que la del RHDV1 (un 30-70%) mentres que a les infeccions induïdes al laboratori arriba a nivells similars als del RHDV1 (80-100%). El que si que sembla és que la nova variant està desplaçant l’antiga a totes les poblacions de conills on s’ha detectat.

La patogenicitat d'aquest virus (...) arriba a nivells similars als del RHDV1 (80-100%)
Des de fa uns anys els veterinaris disposem d’una vacuna que protegeix front a aquest virus. Encara que el laboratori Ovejero també ha tret la seua versió, Hipra va ser el primer laboratori en llençar-la al mercat espanyol sota el nom d’Eravac. Recentment he pogut preguntar a la Michelle Woodward, product manager per conills d’Hipra, els dubtes que els/les clínics/ques m’han anat plantejant les darrers anys. Aquestes són les conclusions de la nostra conversa:

Des del mes d’Abril tenen un nou registre europeu. En aquest nou registre s’inclou que la vacuna protegeix fins als 9 mesos posteriors a la seua administració (testat per exposició al virus). Tanmateix es va comprovar que 12  mesos després de la data de vacunació, la titulació d’anticossos era idèntica a la dels 9 mesos, així que és probable que la durada de la vacuna siga superior, encara que no s’ha comprovat amb l’exposició dels conills al virus.

No és necessari administrar la vacuna a la part lateral del tòrax, com diu el prospecte. La normativa europea estableix que el prospecte ha de reflectir la manera en què s’han fet les proves de la vacuna al laboratori, i en aquest cas es va fer així, però es pot injectar a la zona interescapular sense cap problema.
Risc per al veterinari: Es tracta d’una vacuna amb adjuvant aigua-oli-aigua, i qualsevol fàrmac amb excipient oleós ha de portar aquesta advertència. Ningú ha perdut un dit per punxar-se amb l’agulla de la vacuna, i em consta que ha passat.
La vacuna es pot administrar sense perill a femelles prenyades, i a més ha estat testada exitosament en conills nans. D’aquests conills nans cap va mostrar febre després de l’administració de la vacuna, encara que jo he tingut algún cas sense més repercusió.

Interacció amb altres vacunes: No s’han vist problemes per l’administració conjunta amb la resta de les vacunes d’Hipra, fins i tot es pot barrejar a la mateix xeringa amb la vacuna front a RHDV1 (Cunipravac) sense que això reduisca la seua eficàcia –https://www.hipra.com/portal/es/hipra/knowledge/pubdetail/Efficacy-and-safety-of-a-new-inactivated-vaccine-against-the-rabbit-haemorrhagic-disease-virus-2-like-variant-rhdv-2– (texte en anglès).

El vial és multidosi, encara que per ser una vacuna inactivada i ja preparada, no és necessari descartar-lo després d’utilitzar-lo una vegada. El problema de la conservació no està tant en la viabilitat del virus, sinò en què es pot contaminar el contingut del vial després de vàries injeccions. En qualsevol cas, Hipra té previst llençar una presentació monodosi a finals del mes de Juny (amb enganxina! com els veterinaris de veritat!).

Has utilitzat ja la vacuna front al RHDV2? M’encantaria saber quina ha estat la teua experiència!

No Comments

Post A Comment